.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules:
«Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »
[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions dels qui m’estimen i guarden els meus manaments. »
Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. »
[Durant sis dies treballa i ocupa’t en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.] »
Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d’ell.

Ex 20,1-17

Salm Responsorial

R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna. 

És perfecta la llei del senyor, 
i l’ànima hi descansa; 
és ferm el que el Senyor disposa, 
dóna seny als ignorants.  R

Els preceptes del Senyor són planers, 
omplen el cor de goig; 
els manaments del Senyor són transparents, 

il·luminen els ulls. R

Venerar el Senyor és cosa santa, 
es manté per sempre; 
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R

Són més desitjables que l’or fi, 
més que l’or a mans plenes; 
són més dolços que la mel regalimant de la bresca. R

Sl 18,8.9.10.11 (R.: Jn 6,68b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

1Co 1,22-25

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

Jn 2,13-25

"El lloc de trobada amb Déu és Crist ressuscitat"

El llibre de l’Èxode descriu teològicament el Poble de Déu: alliberat de l’opressió d’Egipte, alimentat per Déu en el camí exodal vers la Terra Promesa, i convidat a segellar una Aliança santa amb el seu Salvador.
La secció 20,22-23,19 presenta el «Codi de l’Aliança» precedit i fonamentat pel Decàleg (o «deu paraules») que són clàusules d’un Pacte lliurement assumit.
No s’entenen els deu manaments sense Ex 19,1s on el Senyor proposa als de Jacob: «Si observeu la meva Aliança, sereu la meva possessió personal». A la proposta, el Poble unànimement respongué: Complirem tot això que diu el Senyor, que ens ha tret d’Egipte.
Prediquem un Messies crucificat: Pau no parla de «la creu» com a símbol genèric sinó de la creu de Crist.
La seva visió, més que el passat del Gòlgota, mira el present de la predicació dels evangelitzadors marcada per la Creu de Crist. L’Apòstol valora la creu de Crist com l’expressió definitiva de la gràcia amorosa de Déu.
Per això on tot parla de feblesa, d’escàndol i absurd, mostrant la debilitat de l’obra de Déu tant al Gòlgota com ara en la predicació apostòlica, en realitat hi ha un poder superior al dels homes.
Amb el cp. 2 l’evangeli de Jn entra en l’anomenat «Llibre dels Signes» amb els senyals/signes que els sinòptics anomenen «miracles».
L’episodi en què Jesús es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del Temple la tradició sinòptica el situa com a pòrtic del relat de la Passió. Jn l’a vança al cp. 2.
Als sinòptics la cita és de Jr 7,11: El meu Temple serà anomenat casa d’oració per a tots els pobles; a Jn la cita profètica es refereix a Za 14,21 No hi haurà cap més negociant al Temple del Senyor.
Una bona clau de lectura és llegir Jn 2 com avançament del resultat de l’obra de Jesús:
a) ens dóna un vi (símbol de salvació a Canà) en quantitat i qualitat totalment superior al fins ara experimentat (v. 1-12).
b) L’antic lloc preferent de trobada amb Déu —el Temple de Jerusalem—, més que purificat, queda substituït pel santuari del seu cos ressuscitat que és el definitiu i perfecte Temple de l’encontre amb Déu (v. 13-25).

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES